Escrit de l’Assemblea de Tercer Cicle de la UAB amb motiu de la inauguració del curs acadèmic

El curs 2011-2012 va ser inaugurat l’11 d’octubre en un acte en què la rectora Ana Ripoll va fer un discurs interessant de llegir, perquè dóna pistes sobre el clima en què viurem aquest curs, tan ple de mals pronòstics.

Per començar, ens trobem amb un motiu d’alegria en les seves paraules. La rectora deixa enrere una idea en què havia insistit molt el curs passat, la suposada “transparència” amb què l’Equip de Govern volia treballar.

Celebrem aquest fet, ja que era irritant sentir aquesta paraula en el context en què la comunitat universitària va viure l’any passat. La “transparència” era tan opaca que va esdevenir un mur en què van impactar, per caure després en l’oblit, totes les propostes, observacions i demandes que es van fer des de l’Assemblea de Tercer Cicle –per referir-nos tan sols a la nostra experiència, però que es fa extensible a la resta de col·lectius i persones que tenien alguna cosa a dir sobre com s’estava enfrontant la situació de les retallades–.

Encara estem esperant, il·luses de nosaltres, que se celebri el Claustre que havia de tenir lloc el passat mes de juny. “L’òrgan màxim de representació de la comunitat universitària”, es pot trobar encara a la web de la UAB. “El Claustre debat les línies generals d’actuació de la Universitat, controla la gestió dels càrrecs i impulsa l’activitat normativa d’altres òrgans de govern”, continua. Doncs bé, podem dir que en l’últim any hem vist reduït el Claustre a una mera pantomima: recordem que els acords del darrer Claustre que es va celebrar, el 16 de desembre de 2010, entre els quals hi havia diverses mesures per reduir despeses, es van anar tombant en les diverses reunions de comissions, consells de govern, i trobades de cafè de l’Equip de Govern i de qui l’envolten. Això en els millors dels casos, perquè probablement poques d’aquestes mesures van arribar a ser conegudes pels òrgans de govern de la universitat.

Si no es convoca el Claustre, com poden ser debatudes les línies d’actuació de la Universitat, en un període en què tot està passant a una velocitat inusitada en aquesta institució, emetent constantment informes i plans d’actuació? La transparència, en aquest context, es veu irremeiablement dilapidada.

Celebrem també que la rectora s’hagi atrevit a dir les coses pel seu nom i que hagi deixat enrere termes tan políticament correctes com ridículs: ajustament pressupostari, contenció. Ja parla de reducció, i fins i tot se li va escapar dos cops la paraula retallada. Això s’adequa molt més al que s’està fent: posar les estisores per on més o menys sembla que cal tallar, i anar fent tisorades ben ràpid, evitant veure per on va el tall.

El que no acceptem de cap manera és que se’ns instrumentalitzi. En el seu discurs, la rectora va dir que “El compromís de la UAB amb la recerca bàsica i els joves investigadors s’ha traduït en més de 1.100 investigadors i investigadores en formació (PIF), 50 investigadors i investigadores ICREA i el reconeixement del Consell Europeu de Recerca amb 9 beques Starting Grant i 3 beques Advanced Grant.”

El compromís de la UAB amb els joves investigadors s’ha comprovat gairebé inexistent: no se’ns ha escoltat, se’ns ha baixat el sou (una retallada horitzontal i general, sense complir els criteris de progressió mínims), se’ns està cobrant per treballar (amb taxes totalment absurdes), s’estan incomplint acords a què s’havien arribat, la UAB segueix dirigint-se i tractant-nos gairebé exclusivament com a estudiants, etc.

Cal recordar que els acords aprovats per àmplia majoria al Claustre de 16 de desembre han estat sistemàticament ignorats i menystinguts per l’Equip de govern i les comissions de la universitat, i l’únic que parcialment s’havia tingut en compte està sent curiosament “oblidat”.

Finalment, rebutgem que l’Equip de Govern adquireixi un discurs en què se’ns vulgui fer creure que la Universitat és cosa de tots i totes, tal com reflecteix el missatge final de la rectora: “Només podem sortir d’aquests temps difícils si tenim un projecte: un projecte col·lectiu que suposi un compromís renovat amb les nostres capacitats, un projecte engrescador en clau de futur, capaç de recuperar els ànims de la nostra comunitat universitària. Segur que som capaços de construir-lo de manera col·lectiva, treballant tots i totes en la mateixa direcció”.

L’Equip de Govern està fent moltes coses amb la comunitat universitària, però no semblen anar en la direcció de voler dur a terme amb ella un “projecte col·lectiu”.

  1. Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: